En When Viola met Vargas, la força visceral del flamenc de Manuela Vargas s’entrellaça amb la profunditat introspectiva i espiritual de l’art de Bill Viola. Les imatges, suspeses entre la nitidesa i la dissolució, reconstrueixen el temps a través del moviment aturat. Cada fotografia suggereix un gest, una estela, un instant que s’expandeix més enllà del visible, creant un ritme que dialoga entre l’efímer i l’etern. La sèrie de fotografies esdevé així un relat fragmentat, on la narració visual es construeix a partir de seqüències i tensions entre imatges que semblen detenir-se i alhora fluir contínuament.
