Aquesta exposició és, en realitat, dues exposicions en una. Ambdues giren entorn de la dansa, amb coreografies i idees que tenen l’origen en la @noemiluzflamenco i la @magdalenamannion, dues dansaires angleses d’un talent infinit que viuen a Sevilla i treballen arreu del món.
A Dansa de terra i somni, aquests dos llenguatges —el visual i el sonor, el tangible i l’etèri— s’entrellacen per crear un espai de ressonància que convida l’espectador a una immersió sensorial i contemplativa. La instal·lació traça un pont entre dues visions que, malgrat les seves diferències, comparteixen una mateixa arrel: la recerca d’allò essencial, d’allò que habita entre la terra i el somni, entre el cos que es mou i l’esperit que observa.